L´animal surferu

La gran diferencia entre el meu pallasso i jo és que ell  es pren les dificultats com a certs esdeveniments encisadors.

Jo em fustigo amb vares plenes de moral. I mentrestant, em repeteixo sermons buits sense trobar una solució.
Les contres de la vida m´omplen el cor i només les puc dissipar amb el temps.
Només pateixo les conseqüències amb les que el meu clown navega com si agafés onades intrèpides.
De problema en problema va somrient com si fos el seu estat natural. Ho serà?

 Amb gran excitació juga amb les desavinences com els grans surfistes quan veuen ones cada cop més grans.

Ell tal com es, difícilment cau. I si ho fa, es mostra encara més fidel a la seva naturalesa fins que troba el pròxim divertiment. O problema?
Potser es un boig arrebossat de sensatesa que demostra una gran tendresa i que no li fa la guitza admetre res.

 

I qui no s´estima a un ésser amb aquest carisma?

 

 

 

Una de les seves feines és anar despullant-se en públic.

Exhibicionista de les seves mancances es va traient complexos i capes cada cop més ronyoses. I d´aquesta manera, no es fereix mai.
Així... Traient capes absurdes, troba noves maneres de riure´s d´ell mateix amb els demés.
Busca eines pels demés sobre el que ell veu  diferent.
Raona i creu que aquestes mancances son autèntics tresors, encara que per a nosaltres siguin extensos mars.
Potencia les seves diferències a crits.
Ja no és un horrible patiment com jo em prenc les mateixes situacions. Ell s´agrada de debò!

 

Aquest fet. Pot ser com el nen que ha nascut amb alguna peculiaritat diferent als altres i s´adona però, juga amb els seus amics com si res.
Com s´ha de fer, no?
I si no pot i l´embriaga el divertiment troba alguna solució enginyosa per canviar les normes d´aquestes regles.

 

 

 

Quan t´adones  del seu raonament creus que potser el teu pallasso sempre a estat allà. Sortint a moments.

 

Per finalitzar diria que aquest, quan pot exhibir-se davant d´un públic sent l´excitació i la confiança amb la que es pot tenir en una conversa vibrant. 

Son moments els quals  es comporta tan social, que et porta al seu terreny.
I això, el estar de gresca amb els amics és el que més agrada a aquesta mena de personatges.

 El comentar la singular jugada d´una gran onada.

 

Gràcies per escoltar-me...